Feminisme i l´evolució en la societat.

 Feminisme i l´evolució en la societat.

Quan la llei incumpleix la igualtat de gènere.

-Quan més t’acostes a la professió de ser periodista, més  t’adones de l’obligació moral que tens d´explicar, narrar i informar. És clar que es dóna per suposat que d’una manera veraç i rigorosa, encarnant la realitat que passa en les nostres vides.

Volem ocupar-nos sobre el feminisme i la seva evolució, si bé ha de dir-se que per a això no ens bastaria amb un full o dos de continguts sobre la matèria. Seria un reportatge ampli el que es necessitaria per analitzar tot el que es vol comunicar. No obstant això, es pot fer un apunt acurat sobre els trets més importants de la seva evolució, els seus inicis i el que passa en aquest moment.
Sabem que és un tema delicat i que com en totes les comunicacions, tindrem els nostres seguidors i els nostres detractors, però és l’obligació del medi posar en relleu la realitat que ens ocupa, tractant de ser el més objectius possible i des de la rigorositat manifestar que la intenció del periodista no és confrontar ni enemistar, però si rotundament  dir el que passa. És obvi que no tothom pensarà de la mateixa manera. Encara demostrant la realitat, en moltes ocasions ens tanquem de banda per la raó que sigui. Molt probablement encara  sense arguments defensem a ultrança la nostra “realitat”.

Primer de tot tinguem en compte el que propugna el feminisme:
-Principi d‘igualtat de drets de la dona i l’home.
-Doctrina i moviment social que demana per a la dona el reconeixement de capacitats i drets tradicionals que han estat reservats per als homes.

Llegint la definició anterior, sobre l’efectiva igualtat entre l’home i la dona. Algú veu si hi ha algun àpex de desigualtat en la següent infografia?

hombre mujer tolerancia cero GC

Tractant de ser objectius no es veu cap diferència, es percep una escrupolosa igualtat de gènere, que reflecteix la igualtat que existeix quan un ésser humà, del gènere que sigui, maltracta a un altre, deixa de ser-ho. Si acudim a la Llei que emana de la Constitució Espanyola, es ratifica dient-nos el següent: Article 14 de la Constitució Espanyola:

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Doncs bé. En la realitat, això no és així. La infografia anterior va ser publicada per la Guàrdia Civil en un tuit del seu compte. Més tard, després de la queixa de les actuals feministes, no només el van retirar, sinó que van deixar el de l’home i van demanar perdó davant els mitjans i des del seu propi compte de twitter. Veure enllaç:

http://www.diarioinformacion.com/sociedad/2015/04/02/criticas-guardia-civil-tuit-violencia/1616995.html

Si ens fixem en la infografia esmentada, apareix un número de telèfon per a les víctimes de maltractament, el ja famós 016, el que no deixa rastre a la factura. En una plena igualtat hauria de ser per a tots els gèneres: a la infografia està assenyalat perquè puguin trucar siguin homes o siguin dones.

La realitat no és així. Des d’aquest mitjà ho hem comprovat. Només atenen dones presumptament maltractades per homes en relació heterosexual siguin parella o ex-parella. És a dir: un home maltractat per una dona en una parella heterosexual, i homes o dones maltractats en parella homosexual no estan emparats per aquesta llei a la carta. No disposen de cap telèfon ni cap protocol. Passa a l´inrevés si una dona crida a qualsevol centre o institució que defensi els drets socials. Si truca a la policia, directament l’home és detingut “per si de cas”, una llei a mida, que es sobreposa a l’article 14 de la C.E. anteriorment citat.

S’imaginen que quan algú truqués a la policia perquè un gitano presumptament ha robat un bé d’algun comerç i aquest pel fet de ser gitano, se li s’estigmatitzés fins a tal punt que hi hagués un protocol d’actuació que exigís la seva detenció immediata i ingrés en calabós fins sentència ferma del jutge en menys de setanta-dues hores? Seria igualtat? Seria prejutjar? Parlariem d´una llei discriminatòria.

Queda palés la desigualtat jurídica de gènere pel que fa a la violència entre gèneres es refereix i l’estigmatització que pateix l’home pel fet de ser-ho.
Pel que sembla el nou feminisme ja no advoca per una igualtat de gènere real i plausible, sinó que advoca per l’assetjament i enderrocament d’un ésser humà pel fet de ser home.
Aquí aportem  un vídeo de Yobana Carril, advocada defensora d´homes desemparats per la llei que de ben segur els explica la nova teoria de la desigualtat en gèneres. El nou machisme.

Des d’aquest mitjà només ens queda aclarir que de cap manera defensarem el maltractament de cap gènere i sempre  condemnarem els femicidis, però de la mateixa manera citem que també hi ha assassinats perpetrats per dones,  i la igualtat brilla per la seva absència: no existeix la paraula masculinicidio i a més l’impacte mediàtic s’esvaeix. Tant és així que quan una dona assassina a un home s’anomena homicidi.
Estem en una igualtat de gènere o en una lluita de persecució implacable cap a l’home? ¿Pot sonar a venjança el maltractament que molts homes han de pagar sense ser pecadors per tal de rescabalar temps passats …?